#Versosenxarxa: les oronelles i els enderrocs

Hui Saforíssims ens deixa una tarja amb uns versos de Maria Josep Escrivà, amb una imatge del castell de Palma, que m’han deixat triar. La iniciativa #versosenxarxa pretén donar a conèixer la literatura en píndoles, acompanyant-la d’imatges suggeridores, que ens acompanyen cada dia, quan anem recorrent l’accelerada xarxa d’Internet. La gent pot enviar versos per missatge privat, amb una imatge (apuntant-ne l’autoria), i l’associació va convertint-los en banners i capçaleres de Facebook. Una iniciativa petita, entre tantes altres, en esta mar. Continua llegint “#Versosenxarxa: les oronelles i els enderrocs”

Una pedra darrere l’altra

Arribava amb presses, un poc capficat en els meus pensaments, comentant coses nostres amb mon pare. Es feia l’hora. Confesse que en algun moment vaig arribar a pensar que potser una primera pedra, un acte així, podria ser un pèl massa. I, tot just en arribar, vaig sentir la melodia, esta vegada, amb la veu de M. Àngels:

“Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”.

La lletra de Sisa em va esborronar, de primeres. No ho esperava. I una frase se’m va quedar al cap: “benvinguts, passeu, passeu”. I, amb la mà, es dirigia al públic i ens donava peu a entrar per una porta que encara no hi és. Allà darrere, l’urna de metacril·lat i els fonaments del projecte. I, al davant, els músics, la gent sòcia i del poble, algunes autoritats… També, Remigi, com a vicepresident de la Federació de Bandes.

La Rotovense Musical posava la primera pedra de la casa de la música, ubicada a la mateixa entrada del poble, aprofitant la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música. I, amb ella, la mostra simbòlica que la gent, des de baix, pot contribuir a canviar la realitat; i que, associant-se, la gent esdevé, si no invencible, capaç d’aconseguir els seus reptes. Continua llegint “Una pedra darrere l’altra”